minister

Danès

• Pronúncia:

Nom

minister c.

1. ministre

Declinació

Declinació de minister

Gènere comú	Singular		Plural
	Indefinit	Definit	Indefinit	Definit
Nominatiu	minister	ministeren	ministere	ministerne
Genitiu	ministers	ministerens	ministeres	ministernes

Derivats

• ministerium
• ministerchauffør
• statsminister

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mɪˈnɪs.tɛr/
• Etimologia: Drivat de minus.

Nom

minister m. ‎(genitiu ministrī)

1. servidor, encarregat, ajudant, oficial

Declinació

2a declinació (e)r-, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	minister	ministrī
Vocatiu	minister	ministrī
Acusatiu	ministrum	ministrōs
Genitiu	ministrī	ministrōrum
Datiu	ministrō	ministrīs
Ablatiu	ministrō	ministrīs

Derivats

• ministerium
• ministrō