mino

Potser volíeu: minó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmi.nu/, occidental /ˈmi.no/
• Rimes: -ino

Verb

mino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de minar.

   [Jo] mino, mine, min o mini.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb minar.

   [Que jo] mino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] mini o mine.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb minar.

   [Que ell/ella/vostè] mino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] mini o mine.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·no (2)
• Anagrama: nomi

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmi.no/
• Rimes: -ino

Verb

mino

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb minar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·no (2)