mine

Potser volíeu: miné

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /ˈmi.ne/
• Rimes: -ine

Verb

mine

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de minar.

   Forma valenciana: [jo] mino, mine, min o mini.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb minar.

   [Que jo] mini o mine.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb minar.

   [Que ell/ella/vostè] mini o mine.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb minar.

   Mini o mine [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ne (2)
• Anagrames: meni, mení, niem

Anglès

• Pronúncia: /maɪn/
• Etimologia: De l'anglès antic myn o min [1].
• Etimologia: Del francès antic mine, del llatí mina [2-3].

Pronom

mine

1. meu

   The idea was mine. ― La idea era meva.

Nom

mine ‎(plural mines)

1. mina

Relacionats

• mineral

Verb

mine ‎(3a persona singular present mines, gerundi mining, passat i participi mined)

1. minar

Derivats

• miner

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Collins Dictionary© sobre mine
• Per a més informació vegeu l'entrada al Cambridge English Dictionary© sobre mine

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmi.ne/
• Rimes: -ine

Verb

mine

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb minar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb minar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb minar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ne (2)