minuta

Potser volíeu: minutà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /miˈnu.tə/, occidental /miˈnu.ta/
• Rimes: -uta
• Etimologia: Del llatí minūta, del verb Llatí que en època medieval prengué el significat de «desglossar», segle XVII.

Nom

minuta f. ‎(plural minutes)

1. Nota en què es detallen tots els conceptes referents al pagament d'un servei.

   Ja està feta la minuta del notari.

2. Text provisional, que conté llistes enumerades.

   «Va escriure una curiosa minuta, de la qual també sols queda un fragment.» (Eduart Toda i Güell, Gener Gonzalvo i Bou, Alejandro María Masoliver, La davallada de Poblet, 199)

Sinònims

• [1]: factura
• [2]: esborrany

Verb

minuta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de minutar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb minutar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nu·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimntu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /miˈnu.ta/

Americà: alt /miˈnu.t(a)/, baix /miˈnu.ta/

• Rimes: -uta
• Etimologia: Del llatí medieval minuta.

Nom

minuta f. ‎(plural minutas)

1. minuta

Verb

minuta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb minutar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb minutar

Variants

• [2]: (voseo) minutá

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nu·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimntu)
• Anagrames: inmuta, inmutá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre minuta

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /miˈnuː.ta/

Adjectiu

minuta f. ‎(plural minute)

1. forma femenina de minuto

Nom

minuta f. ‎(plural minute)

1. minuta

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nù·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimntu)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mɪˈnuː.ta/, /mɪˈnuː.taː/

Adjectiu

minūta

1. nominatiu femení singular de minūtus
2. nominatiu neutre plural de minūtus
3. vocatiu femení singular de minūtus
4. vocatiu neutre plural de minūtus
5. acusatiu neutre plural de minūtus

minūtā

1. ablatiu femení singular de minūtus

Polonès

• Pronúncia: /miˈnu.ta/
• Etimologia: Del llatí minuta.

Nom

minuta f.

1. minut

Declinació

Declinació de minuta

	singular	plural
Nominatiu	minuta	minuty
Genitiu	minuty	minut
Datiu	minucie	minutom
Acusatiu	minutę	minuty
Instrumental	minutą	minutami
Locatiu	minucie	minutach
Vocatiu	minuto	minuty

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nu·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimntu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en polonès
• Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre minuta

Sicilià

• Pronúncia: /mɪ'nu.ta/

Adjectiu

minuta f. ‎(plural minuti)

1. forma femenina de minutu

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nu·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimntu)