mirra

Potser volíeu: mirrà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmi.rə/, occidental /ˈmi.ra/
• Etimologia: Del llatí myrrha, del grec antic μύρρα ‎(mýrrha), d’origen semític, segle XIV. Comparar amb l’àrab مُرّ ‎(murr, literalment «amargor») i l’hebreu מור ‎(mōr, literalment «amargor»).

Nom

mirra f. ‎(plural mirres)

1. Planta amb flor de la família Burseraceae (Commiphora myrrha).
2. Resina de Commiphora myrrha, aromàtica i amargant.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: myrrh ^(en)
• Castellà: mirra ^(es) f.
• Francès: myrrhe ^(fr) f.
• Italià: mirra ^(it) f.

Verb

mirra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mirrar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mirrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mir·ra (2)
• Anagrames: arrim ^(revers), marri, marrí, mirar, rimar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB