misceo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɪs.kɛ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *miḱ-sḱé-, forma incoativa de *meyǵ-, *meyḱ- ‎(«barrejar»), que també va donar en grec μίσγω ‎(mísgō).

Verb

misceō ‎(1a present^?), miscēs ‎(2a present), miscēre ‎(infinitiu), miscuī ‎(perfet), mixtum ‎(supí)

1. barrejar, mesclar

   miscere salem in vino — «Mesclar sal i vi.»

2. compartir, jo comparteixo

   Cum amico omnes curas, omnes cogitationes tuas misce. — «Comparteix amb el teu amic totes les seves preocupacions, tots els seus pensaments.»

3. remoure, barrejar

   Miscere caelum et terras. — «Remoure cel i terra.»

4. originar, produir

   Ego nova quaedam misceri et concitari mala jam pridem videbam. — «Vaig poder veure que algunes noves malalties s'originaven en problemes i agitacions.»

Derivats

admisceō commisceō ēmisceō immisceō impermisceō

intermisceō miscellus miscīx mistārius/mixtārius

mistīcius/mixtīcius mistim/mixtim mistiō/mixtiō mistūra/mixtūra

mistus/mixtus permisceō prōmiscuus remisceō