dedicar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/də.ðiˈka/
Occidental:	nord-occidental /de.ðiˈka/
	valencià /de.ðiˈkaɾ/, /de.ðiˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí dedicāre.

Verb

dedicar trans., pron. ‎(pronominal dedicar-se)

1. Destinar al culte religiós o profà.
2. Dirigir una obra a algú com a homenatge.
3. Emprar o destinar a un cert ús.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	dedicar			haver dedicat
gerundi	dedicant			havent dedicat
participi	dedicat, dedicada, dedicats, dedicades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dedico	dediques	dedica	dediquem	dediqueu	dediquen
	dedique						val
	dediqui						sept
	dedic				dedicau		bal, alg
				dedicam			bal
imperfet	dedicava	dedicaves	dedicava	dedicàvem	dedicàveu	dedicaven
passat simple	dediquí	dedicares	dedicà	dedicàrem	dedicàreu	dedicaren
futur	dedicaré	dedicaràs	dedicarà	dedicarem	dedicareu	dedicaran
condicional	dedicaria	dedicaries	dedicaria	dedicaríem	dedicaríeu	dedicarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dediqui	dediquis	dediqui	dediquem	dediqueu	dediquin
	dedique	dediques	dedique			dediquen	occ, bal
imperfet	dediqués	dediquessis	dediqués	dediquéssim	dediquéssiu	dediquessin
		dediquesses		dediquéssem	dediquésseu	dediquessen
	dedicàs	dedicassis	dedicàs	dedicàssim	dedicàssiu	dedicassin	bal
		dedicasses		dedicàssem	dedicàsseu	dedicassen	val, bal (1)
	dedicara	dedicares	dedicara	dedicàrem	dedicàreu	dedicaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	dedica	dediqui	dediquem	dediqueu	dediquin
	–				dedicau		bal, alg
	–		dedique			dediquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				dedicàvom	dedicavo		centr, n-occ
	dedicavi						sept
	dedicaia	dedicaies	dedicaia	dedicàiem	dedicàieu	dedicaien	n-occ
condicional	dedicariva	dedicarives	dedicariva	dedicarívem	dedicaríveu	dedicariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dedico	dedicos	dedico	dediqueguem	dediquegueu		n-occ
imperfet	dediquessi		dediquessi				sept, alg
	dediquessa						centr, n-occ
	dediqueguessa	dediqueguesses	dediquegués	dediqueguéssom	dediqueguéssou	dediqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... dedicat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... dedicar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... dedicat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... dedicat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... dedicat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... dedicat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... dedicar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... dedicat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... dedicat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... dedicat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: dedico, dedica, dediquem

Sinònims

• (destinar al culte) consagrar

Traduccions

Destinar al culte

• Alemany: widmen ^(de)
• Anglès: devote ^(en)
• Castellà: dedicar ^(es)
• Finès: pyhittää ^(fi)
• Francès: dédier ^(fr), consacrer ^(fr), vouer ^(fr)
• Grec antic: καθιερόω ^(grc) ‎(kathieróō)
• Italià: dedicare ^(it)
• Japonès: 捧げる ^(ja)
• Kazakh: бағыш ету ^(kk) ‎(bağış etw/baguix ietu)
• Llatí: dedicare ^(la)
• Neerlandès: inwijden ^(nl)
• Portuguès: dedicar ^(pt)
• Rus: посвяща́ть ^(ru) ‎(posviasxat)
• Suec: viga ^(sv)
• Txec: zasvětit ^(cs)
• Xinès: 奉獻 ^(zh) ‎(奉献, fèngxiàn)

Dirigir una obra a algú

• Alemany: widmen ^(de)
• Anglès: dedicate ^(en)
• Armeni: նվիրել ^(hy) ‎(nvirel)
• Búlgar: надпи́свам ^(bg) ‎(nadpísvam)
• Castellà: dedicar ^(es)
• Finès: omistaa ^(fi)
• Francès: dédicacer ^(fr), dédier ^(fr)
• Hebreu: הקדיש‎ ^(he)
• Italià: dedicare ^(it)
• Neerlandès: opdragen ^(nl)
• Noruec: dedikere ^(no)
• Polonès: dedykować ^(pl)
• Portuguès: dedicar ^(pt)
• Rus: надпи́сывать ^(ru) ‎(nadpíssivat), надписа́ть ^(ru) ‎(nadpissat)
• Suec: tillägna ^(sv)
• Txec: věnovat ^(cs)
• Ucraïnès: підпи́сувати ^(uk) ‎(pidpíssuvati)
• Való: dicåçter ^(wa)

Emprar o destinar a un cert ús

• Alemany: widmen ^(de)
• Anglès: dedicate ^(en)
• Castellà: dedicar ^(es)
• Finès: varata ^(fi)
• Francès: consacrer ^(fr), destiner ^(fr)
• Hebreu: הקדיש‎ ^(he)
• Italià: dedicare ^(it)
• Neerlandès: bestemmen ^(nl)
• Polonès: dedcykować ^(pl)
• Portuguès: dedicar ^(pt)
• Rus: предназнача́ть ^(ru) ‎(prednaznatxat)
• Suec: viga ^(sv)
• Txec: předurčit ^(cs)
• Ucraïnès: признача́ти ^(uk) ‎(priznatxati)

Miscel·lània

• Síl·labes: de·di·car (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: dedicar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \de.ðiˈkaɾ\

Americà: alt /de.diˈkaɾ/, baix \de.ðiˈkaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí dedicāre.

Verb

dedicar trans. ‎(present dedico, passat dediqué, futur dedicaré)

1. dedicar

Miscel·lània

• Síl·labes: de·di·car (3)