monco

Català

• Etimologia: De l’italià monco.

Adjectiu

monco m. ‎(femení monca, plural masculí moncos, plural femení monques)

1. (alguerès) manco

Miscel·lània

• Síl·labes: mon·co (2)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈmoŋ.ko/
• Etimologia: Encreuament de manco ‎(«esquerrà») i tronco ‎(«truncat»).

Adjectiu

monco m. ‎(femení monca, plural masculí monchi, plural femení monche)

1. manco

Miscel·lània

• Síl·labes: món·co (2)