mono

Potser volíeu: mono-

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmo.nu/
	balear /ˈmo.no/, /ˈmo.nu/
Occidental:	/ˈmo.no/

• Rimes: -ono
• Etimologia: Adjectiu: apòcope de monofònic.
• Etimologia: Nom: del castellà mono ‎(literalment «mona, mico»).

Adjectiu

mono inv. ‎(plural mono)

1. monofònic

Nom

mono m. ‎(plural monos)

1. (col·loquial) síndrome d'abstinència

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·no (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmo.no/
• Rimes: -ono
• Etimologia: De mona, de maimona, femení de maimón, de l'àrab مَيْمُون ‎(maymūn, «mandril»).

Adjectiu

mono m. ‎(femení mona, plural masculí monos, plural femení monas)

1. bufó
2. bonic, maco

Nom

mono m. ‎(plural monos, femení mona)

1. mona, mico
2. granota (vestit de treball)

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·no (2)
• Anagrama: nomo

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mono