musa

Potser volíeu: musà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmu.zə/, occidental /ˈmu.za/
• Rimes: -uza
• Etimologia: Del llatí mūsa, provinent del grec μουςα ‎(mousa, «musa, personatge mitològic»).

Nom

musa f. ‎(plural muses)

1. Cadascuna de les nou deesses de la mitologia grega que protegien les arts: la música, el cant, la poesia, la dansa, el teatre i les ciències: astronomia i història.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Muse ^(de) f.
• Anglès: muse ^(en)
• Asturià: musa ^(ast) f.
• Bretó: awen ^(br) f.
• Búlgar: муза ^(bg) f. ‎(muza)
• Castellà: musa ^(es)
• Coreà: 뮤즈 ^(ko) ‎(myujeu)
• Danès: muse ^(da)
• Esperanto: muzo ^(eo)
• Finès: muusa ^(fi)
• Francès: muse ^(fr)
• Friülà: muse ^(fur) f.
• Gallec: musa ^(gl) f.
• Gal·lès: awen ^(cy) f.
• Grec: μούσα ^(el) f. ‎(mussa)
• Hebreu: מוזה‎ ^(he) m.
• Indonesi: ilham ^(id)
• Italià: musa ^(it)
• Japonès: 熟考 ^(ja)
• Llatí: Musa ^(la) f.
• Neerlandès: Muze ^(nl)
• Noruec: muse ^(no)
• Occità: musa ^(oc) f.
• Polonès: muza ^(pl) f.
• Romanès: zeiță ^(ro) f., muză ^(ro) f.
• Rus: му́за ^(ru) f. ‎(muza)
• Serbocroat: муза ^(sh) f. (ciríl·lic), muza ^(sh) f. (llatí)
• Txec: múza ^(cs) f.

Verb

musa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de musar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb musar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·sa (2)
• Anagrames: maus, suam, suma, sumà, usam

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot