nansa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈnan.sə/, occidental /ˈnan.sa/
• Rimes: -ansa
• Etimologia:

[1] Del llatí nassa, segle XIII, amb propagació nasal pel context una nassa.

[2] De ansa, segle XIV, amb nasal protètica per aglutinació del context una ansa

Nom

nansa f. ‎(plural nanses)

1. Mena de gàbia, generalment feta de vímet, que es fa servir com a parany per pescar.

Traduccions

Mena de gàbia

• Alemany: Reuse ^(de) f.
• Anglès: fish trap ^(en)
• Belarús: вярша́ ^(be) f. ‎(viarxà), буч ^(be) m. ‎(butx)
• Castellà: nansa ^(es)
• Danès: ruse ^(da) c.
• Eslovè: vrša ^(sl) f.
• Finès: rysä ^(fi), katiska ^(fi)
• Francès: nasse ^(fr)
• Gallec: nasa ^(gl) f.
• Hongarès: varsa ^(hu)
• Italià: nassa ^(it)
• Letó: veñteris ^(lv) m.
• Lituà: venteris ^(lt) m.
• Polonès: więcierz ^(pl) m.
• Rus: ве́рша ^(ru) f. ‎(verxa)
• Ucraïnès: ве́рша ^(uk) f. ‎(verxa)

Nom

nansa f. ‎(plural nanses)

1. (central) Forma alternativa de ansa ‎(«elements per subjectar objectes»).

Miscel·lània

• Síl·labes: nan·sa (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB