norai

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /nuˈɾaj/
	balear /noˈɾaj/, /nuˈɾaj/
Occidental:	/noˈɾaj/

• Rimes: -aj
• Etimologia: D’origen preromà incert, segle XV. S’ha relacionat amb el sard nuraghe ‎(«nurag, monument megalític») amb una arrel paleosarda *nur- ‎(«pedra»).

Nom

norai m. ‎(plural norais)

1. Peça de ferro que hi ha als molls per amarrar els vaixells.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: bitt ^(en)
• Castellà: noray ^(es)
• Francès: bollard ^(fr)
• Italià: bitta ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: no·rai (2)
• Anagrames: arnio, nòria, oiran, orina, orinà, roina, roinà, roïna

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, OnCat