orina

Potser volíeu: orinà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɾi.nə/
	balear /oˈɾi.nə/, /uˈɾi.nə/
Occidental:	/oˈɾi.na/

• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí urina, segle XII.

Nom

orina f. ‎(plural orines)

1. Excreció líquida dels ronyons expel·lida a través de l'aparell urinari.

Derivats

• orinada
• orinaire
• orins

Traduccions

Traduccions

• Anglès: urine ^(en)
• Castellà: orina ^(es) f.
• Francès: urine ^(fr) f.
• Llengua de signes catalana: ORINAR ^(csc)

Verb

orina

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orinar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ri·na (3)
• Anagrames: arnio, norai, nòria, oiran, roina, roinà, roïna

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /oˈɾi.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí urīna.

Nom

orina f. ‎(plural orinas)

1. orina

Relacionats

• orinal
• orinar
• urinario

Verb

orina

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb orinar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb orinar

Variants

• [2]: (voseo) oriná

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ri·na (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre orina