normativa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /nur.məˈti.βə/
	balear /noɾ.məˈti.və/, /nur.məˈti.və/
Occidental:	nord-occidental /nor.maˈti.βa/
	valencià /noɾ.maˈti.va/, /noɾ.maˈti.βa/

• Rimes: -iva

Nom

normativa m. ‎(plural normatives)

1. Conjunt de normes.

   «D'aquesta mostra, 187 complien la normativa, mentre que els 91 cotxes restants treien fums amb un nivell de contaminació superior a l'acceptat.» (Vladimir Zaiats, M. Luz Calle, Probabilitat i estadística: exercicis II, Univ. Autònoma de Barcelona, 2001, p.96)

Adjectiu

normativa f. ‎(plural normatives)

1. Forma femenina de normatiu.

Miscel·lània

• Síl·labes: nor·ma·ti·va (4)
• Anagrames: motivaran, vomitaran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \noɾ.maˈti.βa\

Americà: alt /noɾ.maˈti.ba/, baix \noɾ.maˈti.βa\

• Rimes: -iba
• Etimologia: De norma i el sufix -iva.

Adjectiu

normativa f. ‎(plural normativas)

1. forma femenina de normativo

Nom

normativa f. ‎(plural normativas)

1. normativa

Miscel·lània

• Síl·labes: nor·ma·ti·va (4)
• Anagrames: motivaran, motivarán, vomitaran, vomitarán

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre normativa