nudrir

Català antic

Verb

nudrir

1. forma alternativa de nodrir

   «En lo comensament que l' infant es nat entró que ha preza forsa e calor natural, no deu esser nudrit sinó ab let tan solament» (Ramon Llull, Doctrina pueril, 1276)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	nudrir
gerundi	nudrint
participi	nudrit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	nudresc	nudreixes	nudreix	nudrim	nudrits	nudreixen
					nudriu
imperfet	nudria	nudries	nudria	nudríem	nudríets	nudrien
					nudríeu
passat simple	nudrí	nudrist	nudrí	nudrírem	nudrist	nudriren
		nudrires		nudrim	nudríreu
futur	nudriré	nudriràs	nudrirà	nudrirem	nudrireu	nudriran
condicional	nudriria	nudriries	nudriria	nudriríem	nudriríets	nudririen
					nudriríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	nudresca	nudresques	nudresca	nudríam	nudríats	nudresquen
				nudrim	nudríau
					nudriu
imperfet	nudrís	nudrisses	nudrís	nudríssem	nudríssets	nudrissen
	nudrira	nudrires	nudrira	nudrírem	nudrísseu	nudriren
					nudrírets
					nudríreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	nudreix	nudresca	nudríam	nudrits	nudresquen
	–			nudrim	nudriu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA