ogre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɔ.ɣɾə/, occidental /ˈɔ.ɣɾe/
• Etimologia: Del francès ogre, del llatí Orcus ‎(«Orc»), divinitat infernal de la mitologia romana, segle XIX.

Nom

ogre m. ‎(plural ogres, femení ogressa)

1. Gegant dels contes populars que devora carn humana.
2. Persona molt cruel.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ogre ^(en)
• Castellà: ogro ^(es) m.
• Francès: ogre ^(fr) m.
• Italià: orco ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·gre (2)
• Anagrames: ergo ^(revers), erog, rego, Rogé

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB