rego

Potser volíeu: reĝo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈre.ɣu/, occidental /ˈre.ɣo/

Verb

rego

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de regar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb regar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb regar.

Variants

• [1] regue, regui, reg
• [2] regui, regue
• [3] regui, regue

Miscel·lània

• Síl·labes: re·go (2)
• Anagrames: ergo, erog, ogre, Rogé

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrɛ.ɡoː/

Verb

regō ‎(1a present^?), regis ‎(2a present), regere ‎(infinitiu), rēxī ‎(perfet), rēctum ‎(supí)

1. dirigir, jo dirigeixo
2. governar, jo governo
3. guiar, jo guio

Sinònims

• ordino

Derivats

corrigō dīrigō ērigō excorrigo

pergō porrigō regibilis surgō