optima

Potser volíeu: optimà, òptima, óptima

Potser volíeu: optimà, òptima, óptima

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /upˈti.mə/
	balear /opˈti.mə/, /upˈti.mə/
Occidental:	/opˈti.ma/

• Rimes: -ima

Verb

optima

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de optimar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb optimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: op·ti·ma (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimopt)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔp.tɪ.ma/, /ˈɔp.tɪ.maː/

Adjectiu

optima

1. nominatiu femení singular de optimus
2. nominatiu neutre plural de optimus
3. vocatiu femení singular de optimus
4. vocatiu neutre plural de optimus
5. acusatiu neutre plural de optimus

optimā

1. ablatiu femení singular de optimus