optimus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔp.tɪ.mʊs/
• Etimologia: Derivat de ops.

Adjectiu

optimus m., optima f., optimum n.

1. òptim, el millor

   Hic mundus perfectissimus est etiam mundorum possibilium omnium optimus.

   Aquest món tan perfecte és el millor de tots els móns possibles.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	optimus	optima	optimum		optimī	optimae	optima
Vocatiu	optime	optima	optimum		optimī	optimae	optima
Acusatiu	optimum	optimam	optimum		optimōs	optimās	optima
Genitiu	optimī	optimae	optimī		optimōrum	optimārum	optimōrum
Datiu	optimō	optimae	optimō		optimīs
Ablatiu	optimō	optimā	optimō		optimīs

Antònims

• pessimus