optime

Potser volíeu: optimé

Català

Verb

optime

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de optimar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb optimar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb optimar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb optimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: op·ti·me (3)
• Heterograma de 6 lletres (eimopt)
• Anagrama: epítom

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔp.tɪ.mɛ/

Adjectiu

optime

1. vocatiu masculí singular de optimus