ora

Potser volíeu: orà, Orà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom)

Oriental:	/ˈɔ.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /ˈɔ.ɾa/
	valencià /ˈɔ.ɾa/, /ˈɔ.ɾɔ/

• Rimes: -ɔɾa
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) oriental /ˈo.ɾə/, occidental /ˈo.ɾa/
• Rimes: -oɾa
• Etimologia: Del llatí aura ‎(«brisa»). Doblet de aura ‎(«vent suau»).

Nom

ora f. ‎(plural ores)

1. Vent suau i plaent.
2. Temps tranquil, agradable sense fred ni calor.

Derivats

• oratge

Compostos i expressions

• «Fa una bona ora» - fa bon temps (modisme jugant amb el mot hora)

Verb

ora

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ra (2)
• Anagrames: Aro ^(revers), rao, Raò, raó, Raó

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈoː.ra/

Nom

ōra

1. nominatiu plural de ōs
2. vocatiu plural de ōs
3. acusatiu plural de ōs