os

Potser volíeu: -os, OS, Os, -ós, ós

Multilingüe

Símbol

os

1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'osseta.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (anatomia, lletra) /ˈɔs/^ⓘ
• Rimes: -ɔs
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (mamífer) /ˈos/^ⓘ
• Rimes: -os
• Etimologia: Anatomia: del llatí vulgar ossum, del clàssic ōs, segle XIV.
• Etimologia: Mamífer: del llatí ursus, segle XIV.

Nom

os m. ‎(plural ossos)

1. Òrgan dur i resistent, no gaire pesant, que forma l'esquelet dels vertebrats.
2. (figurat) mandra

Derivats

• ossada, ossera

Traduccions

Òrgan de l'esquelet

• Alemany: Knochen ^(de) m.
• Anglès: bone ^(en)
• Basc: hezur ^(eu)
• Castellà: hueso ^(es) m.
• Danès: knogle ^(da) c., ben ^(da) n.
• Eslovac: kosť ^(sk) f.
• Esperanto: osto ^(eo)
• Feroès: bein ^(fo) n.
• Francès: os ^(fr)
• Friülà: vuès ^(fur) m.
• Gallec: óso ^(gl) m.
• Grec: οστό ^(el) n. ‎(ostó)
• Hebreu: עֶצֶם ^(he) m.
• Indonesi: tulang ^(id)
• Italià: osso ^(it)
• Japonès: 骨 ^(ja)
• Llatí: os ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: OS ^(csc)
• Neerlandès: been ^(nl) n.
• Occità: òs ^(oc) m.
• Polonès: kość ^(pl) f.
• Portuguès: osso ^(pt) m.
• Romanès: os ^(ro) n.
• Rus: кость ^(ru) f. ‎(kost)
• Sard: ossu ^(sc)
• Serbocroat: кост ^(sh), kost ^(sh)
• Sicilià: ossu ^(scn) m.
• Suec: ben ^(sv) n.
• Turc: kemik ^(tr)
• Txec: kost ^(cs) f.
• Xinès: 骨頭 ^(zh) ‎(骨头, gǔtóu)

Nom

os m. ‎(plural ossos, femení ossa)

1. Mamífer omnívor, pelut, molt voluminós, amb cua i orelles rodones i urpes llargues i dures, quadrúpede que també es manté en dues potes (Ursidae).

Variants

• ós (grafia obsoleta)

Derivats

• os blanc
• os bru
• os del Tibet
• os panda
• os polar

Traduccions

Mamífer Ursidae

• Alemany: Bär ^(en) n.
• Anglès: bear ^(en) n.
• Asturià: osu ^(ast)
• Basc: hartz ^(eu)
• Bretó: ourz ^(br) m., arzh ^(br)
• Castellà: oso ^(es) m.
• Cors: orsu ^(co)
• Danès: bjørn ^(da) c.
• Eslovac: medveď ^(sk) m.
• Esperanto: urso ^(eo)
• Francès: ours ^(fr) m.
• Friülà: ors ^(fur) m.
• Gallec: oso ^(gl) m.
• Grec: αρκούδα ^(el) f. ‎(arkuda)
• Grec antic: ἄρκτος ^(grc) f. ‎(árktos)
• Italià: orso ^(it) m.
• Llatí: ursus ^(la) m.
• Neerlandès: beer ^(nl) m.
• Noruec: bjørn ^(no)
• Occità: ors ^(oc) m.
• Polonès: niedźwiedź ^(pl) m.
• Portuguès: urso ^(pt) m.
• Retoromànic: urs ^(rm) m.
• Romanès: urs ^(ro) m.
• Rus: медведь ^(ru) m. ‎(medved)
• Sard: ursu ^(sc), ultzu ^(sc) m.
• Sicilià: ursu ^(scn) m.
• Suec: björn ^(sv)
• Txec: medvěd ^(cs) m.

Nom

os f. pl.

1. Forma plural de o.

Miscel·lània

• Anagrames: so ^(revers), só

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Gallec

• Pronúncia: /os/

Article

os m. pl.

1. forma plural de o

Pronom

os m. pl.

1. forma plural de o

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: so ^(revers), só

Llatí

• Pronúncia: [1] /oːs/, [2] /os/
• Etimologia: [1] Del protoindoeuropeu *h₃éh₁os, de l'arrel *ōus-; la mateixa que va donar en eslau ѹста, usta, o en sàncrit आस् ‎(ās). [2] Del protoindoeuropeu *h₃ésth₁, de l'arrel *ost- («os»); que va donar en grec antic ὀστέον ‎(ostéon) i en sànscrit अस्थि ‎(ásthi).

Nom

ōs n. ‎(genitiu ōris)

1. (Terminologia Anatomica) boca
2. veu, paraula

   Uno ore

   D'una sola veu, tots a una.

3. cara

   In ore parentum liberos jugulat.

   Ell va matar els nens davant dels pares (de cara).

4. obertura
5. proa

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ōs	ōra
Vocatiu	ōs	ōra
Acusatiu	ōs	ōra
Genitiu	ōris	ōrum
Datiu	ōrī	ōribus
Ablatiu	ōre	ōribus

Derivats

• cōram
• ōrārium
• ōreae
• ōrō
• ōscillum
• ōscitō
• ōsculum
• ōstīgō

Nom

os n. ‎(genitiu ossis)

1. os