orincara

Potser volíeu: orincarà

Català

Verb

orincara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb orincar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb orincar.

Variants

• [1] orinqués, orincàs
• [2] orinqués, orincàs

Miscel·lània

• Síl·labes: o·rin·ca·ra (4)
• Anagrames: arraconi, arraconí, caironar, conraria, cornaria, narració, racionar, roncaria