osco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈɔs.ku/, occidental /ˈɔs.ko/
• Rimes: -ɔsko

Verb

osco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de oscar.

Miscel·lània

• Síl·labes: os·co (2)
• Anagrama: socó

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈos.ko/, meridional /ˈoh.ko/

Americà: alt /ˈos.k(o)/, baix /ˈoh.ko/

• Rimes: -osko
• Homòfon: hosco
• Etimologia: Del llatí Oscus.

Adjectiu

osco m. ‎(femení osca, plural masculí oscos, plural femení oscas)

1. osc

Nom

osco m. ‎(plural oscos, femení osca)

1. osc

Nom

osco m. ‎(només en singular)

1. osc (llengua itàlica)

Miscel·lània

• Síl·labes: os·co (2)
• Anagrama: coso

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre osco