osca

Potser volíeu: Osca, oscà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈɔs.kə/
Occidental:	nord-occidental /ˈɔs.ka/
	valencià /ˈɔs.ka/ⓘ, /ˈɔs.kɔ/

• Rimes: -ɔska
• Etimologia: D'origen incert, probablement preromà.

Nom

osca f. ‎(plural osques)

1. Trencat o buit en la fulla de tall d'un instrument.
2. Forma femenina de osc.

Sinònims

• mossa

Traduccions

Traduccions

• Anglès: notch ^(en)
• Castellà: mella ^(es)
• Francès: brèche ^(fr)
• Italià: tacca ^(it)

Adjectiu

osca f. ‎(plural osques)

1. Forma femenina de osc.

Verb

osca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de oscar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb oscar.

Miscel·lània

• Síl·labes: os·ca (2)
• Anagrames: caos, caso, casó, cosa, ocàs, soca

Vegeu també

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈos.ka/, meridional /ˈoh.ka/

Americà: alt /ˈos.k(a)/, baix /ˈoh.ka/

• Rimes: -oska
• Homòfon: hosca

Adjectiu

osca f. ‎(plural oscas)

1. forma femenina de osco

Nom

osca f. ‎(plural oscas)

1. forma femenina de osco

Miscel·lània

• Síl·labes: os·ca (2)
• Anagrames: asco, caos, caso, casó, coas, cosa, ocas, saco, sacó, soca