paca

Potser volíeu: раса (ciríl·lic), Paca, Paçà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpa.kə/, occidental /ˈpa.ka/
• Rimes: -aka
• Etimologia: Nom 1: del castellà paca, del guaraní paka.
• Etimologia: Nom 2: del francès antic pacque, del neerlandès packe.
• Etimologia: Preposició: metàtesi de cap a.

Nom

paca f. ‎(plural paques)

1. Mamífer de l'orde dels rosegadors i de la família dels dasipròctids (Cuniculus paca), amb la part anterior del tronc prima i la posterior grossa, de cua invisible, orelles petites i pelatge curt, de color castany rogenc.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: paca ^(es)

Nom

paca f. ‎(plural paques)

1. bala

Derivats

• empacar

Preposició

paca

1. (valencià informal) cap a

   «Tot el que tinga pesar y vullga tindre alegria, vinga corrent este dia paca el carrer de la Mar.» (Joaquim Martí Gadea, Ensisam de totes herbes, 1891)

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ca (2)
• Anagrames: capa, capà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpa.ka/

Americà: alt /ˈpa.k(a)/, baix /ˈpa.ka/

• Rimes: -aka
• Etimologia: [1] Del guaraní *paka. [2] Del francès mitjà pacque ‎(«paquet»).

Nom

paca f. ‎(plural pacas)

1. paca

Nom

paca f. ‎(plural pacas)

1. bala, paca, fardell

Nom

paca f. ‎(plural pacas)

1. forma femenina de paco

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ca (2)
• Anagrames: capa, capá