pacte

Potser volíeu: pacté

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpak.tə/, occidental /ˈpak.te/
• Rimes: -akte
• Homòfon: pacta
• Etimologia: Del llati pactum, participi de paciscor ‎(«fer les paus»), segle XIV. Doblet de pauta via el castellà.

Nom

pacte m. ‎(plural pactes)

1. Acord vinculant entre dues o més parts que obliga a complir determinades condicions.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Pakt ^(de) m., Abmachung ^(de) f.
• Anglès: covenant ^(en)
• Castellà: pacto ^(es) m.
• Francès: pacte ^(fr) m.
• Italià: patto ^(it) m.

Verb

pacte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pactar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pactar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pactar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pactar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pac·te (2)
• Anagrames: capet, capte, capté, pecat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpak.te/

Americà: alt /ˈpak.t(e)/, baix /ˈpak.te/

• Rimes: -akte

Verb

pacte

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb pactar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb pactar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb pactar

Miscel·lània

• Síl·labes: pac·te (2)
• Anagrames: capte, capté, pecta, pectá