pauta

Potser volíeu: pautà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpaw.tə/, occidental /ˈpaw.ta/
• Rimes: -awta
• Etimologia: Del castellà pauta, del llatí pacta, plural de pactum, doblet del patrimonial pacte, segle XIX.

Nom

pauta f. ‎(plural pautes)

1. Ratlla o ratlles horitzontals que serveixen de guia per a escriure recte.
2. Model, norma.

   Establir una pauta de conducta.

3. (música) Pentagrama.

Traduccions

Guia per a escriure

• Anglès: guideline ^(en)
• Castellà: pauta ^(es)
• Francès: [[#Francès|]] ^(fr)
• Italià: [[#Italià|]] ^(it)

Verb

pauta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pautar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pautar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pau·ta (2)
• Anagrames: atupa, atupà, tapau, taupa

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

• Etimologia: Del llatí plautus ‎(«pla, referit als peus»).

Nom

pauta

1. pota
2. cama dels animals

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpau.ta/

Americà: alt /ˈpau.t(a)/, baix /ˈpau.ta/

• Rimes: -auta
• Etimologia: Del llatí pacta, plural de pactum.

Nom

pauta f. ‎(plural pautas)

1. pauta

Verb

pauta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb pautar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb pautar

Variants

• [2]: (voseo) pautá

Miscel·lània

• Síl·labes: pau·ta (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pauta