pahir

Català antic

Verb

pahir

1. pair, digerir
2. pair, suportar

   «La rèplica vostra per molt que·s disponga [...] yo no u puch pahir que no us hi responga.» (Bernat Fenollar, Lo procés de les olives, 1497)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	pahir
gerundi	pahint
participi	pahit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	paesc	paeixes	paeix	pahim	pahits	paeixen
					pahiu
imperfet	pahia	pahies	pahia	pahíem	pahíets	pahien
					pahíeu
passat simple	pahí	pahist	pahí	pahírem	pahist	pahiren
		pahires		pahim	pahíreu
futur	pahiré	pahiràs	pahirà	pahirem	pahireu	pahiran
condicional	pahiria	pahiries	pahiria	pahiríem	pahiríets	pahirien
					pahiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	paesca	paesques	paesca	pahíam	pahíats	paesquen
				pahim	pahíau
					pahiu
imperfet	pahís	pahisses	pahís	pahíssem	pahíssets	pahissen
	pahira	pahires	pahira	pahírem	pahísseu	pahiren
					pahírets
					pahíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	paeix	paesca	pahíam	pahits	paesquen
	–			pahim	pahiu

Variants

• pair, payr

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL