palus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpaː.lʊs/, /ˈpa.luːs/
• Etimologia:

[1] Del llati arcaic paglus, derivat de l'arrel protoindoeuropea peh₂ǵ-

[2] Del grec antic πηλος ‎(pēlos, «fang, argila»)

Nom

pālus m. ‎(genitiu pālī)

1. pal, estaca

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pālus	pālī
Vocatiu	pāle	pālī
Acusatiu	pālum	pālōs
Genitiu	pālī	pālōrum
Datiu	pālō	pālīs
Ablatiu	pālō	pālīs

Nom

palūs f. ‎(genitiu palūdis)

1. pantà, fangar

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	palūs	palūdēs
Vocatiu	palūs	palūdēs
Acusatiu	palūdem	palūdēs
Genitiu	palūdis	palūdum
Datiu	palūdī	palūdibus
Ablatiu	palūde	palūdibus

Derivats

palūdester palūdicola palūdifer palūdigena

palūdivagus palūdōsus paluster