estaca

Potser volíeu: estacà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈta.kə/, occidental /esˈta.ka/

Informal: occidental /asˈta.ka/, occidental /asˈta.kɛ/

• Rimes: -aka
• Etimologia: Del gòtic *𐍃𐍄𐌰𐌺𐌰 ‎(stakka), segle XIII.

Nom

estaca f. ‎(plural estaques)

1. Pal de fusta amb una punta per a clavar-lo.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: stake ^(en)
• Castellà: estaca ^(es) f.
• Francès: pieu ^(fr) m.
• Occità: estaca ^(oc) f.
• Portuguès: tanchão ^(pt) m., estaca ^(pt) f.

Verb

estaca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de estacar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb estacar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·ca (3)
• Anagrames: acates, acatés, asteca, escata

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC