parament

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pə.ɾəˈmen/
	balear /pə.ɾəˈment/, /pə.ɾəˈmen/
Occidental:	nord-occidental /pa.ɾaˈmen/
	valencià /pa.ɾaˈment/, /pa.ɾaˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De parar i el sufix -ment, segle XV.

Nom

parament m. ‎(plural paraments)

1. Conjunt d’objectes o ornaments amb què es munta o es prepara una cosa per deixar-la en disposició de funcionar o de fer-la servir.

   «El parament i decorat no inspiraven gens de confiança; semblaven pobres i antiquats.» (Prudenci Bertrana, L'impenitent, 1948)

2. Cara d’un mur, d’una construcció.

Traduccions

Conjunt amb què es para una cosa

• Anglès: household ^(en)
• Castellà: paramento ^(es) m.
• Francès: parement ^(fr) m.
• Italià: paremento ^(it) m.

Cara d’un mur

• Anglès: face ^(en)
• Castellà: paramento ^(es) m.
• Francès: parement ^(fr) m.
• Italià: paremento ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ra·ment (3)
• Anagrames: emparant, pamentar, trepanam

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB