paren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpa.ɾən/, occidental /ˈpa.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

paren

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de parar.
2. (occidental, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb parar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb parar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ren (2)
• Anagrames: aprèn, aprén, arpen, penar, rapen

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpa.ɾen/, meridional \ˈpa.ɾeŋ\

Americà: alt /ˈpa.ɾen/, baix \ˈpa.ɾeŋ\, austral /ˈpa.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

paren ‎(infinitiu parar)

1. tercera persona del plural (ellos, ellas, ustedes) del present de subjuntiu del verb parar
2. tercera persona del plural (ellos, ellas, ustedes) de l'imperatiu del verb parar

paren ‎(infinitiu parir)

1. tercera persona del plural (ellos, ellas, ustedes) del present d’indicatiu del verb parir

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ren (2)
• Anagrames: arpen, parné, penar, perna, rapen