penar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pəˈna/
	balear /peˈna/, /pəˈna/
Occidental:	nord-occidental /peˈna/
	valencià /peˈnaɾ/, /peˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: penà
• Etimologia: De pena, segle XIII.

Verb

penar trans., intr.

1. Castigar amb una pena.

   L'han penat a tres anys de presó.

2. Experimentar dolor físic o emocional, patir.

   Penava pel seu estimat.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	penar			haver penat
gerundi	penant			havent penat
participi	penat, penada, penats, penades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	peno	penes	pena	penem	peneu	penen
	pene						val
	peni						sept
	pen				penau		bal, alg
				penam			bal
imperfet	penava	penaves	penava	penàvem	penàveu	penaven
passat simple	pení	penares	penà	penàrem	penàreu	penaren
futur	penaré	penaràs	penarà	penarem	penareu	penaran
condicional	penaria	penaries	penaria	penaríem	penaríeu	penarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	peni	penis	peni	penem	peneu	penin
	pene	penes	pene			penen	occ, bal
imperfet	penés	penessis	penés	penéssim	penéssiu	penessin
		penesses		penéssem	penésseu	penessen
	penàs	penassis	penàs	penàssim	penàssiu	penassin	bal
		penasses		penàssem	penàsseu	penassen	val, bal (1)
	penara	penares	penara	penàrem	penàreu	penaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	pena	peni	penem	peneu	penin
	–				penau		bal, alg
	–		pene			penen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				penàvom	penavo		centr, n-occ
	penavi						sept
	penaia	penaies	penaia	penàiem	penàieu	penaien	n-occ
condicional	penariva	penarives	penariva	penarívem	penaríveu	penariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	peno	penos	peno	peneguem	penegueu		n-occ
imperfet	penessi		penessi				sept, alg
	penessa						centr, n-occ
	peneguessa	peneguesses	penegués	peneguéssom	peneguéssou	peneguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... penat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... penar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... penat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... penat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... penat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... penat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... penar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... penat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... penat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... penat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: peno, pena, penem
Vocal rizotònica: /ɛ/ central, /e/ balear i occidental

Sinònims

• penalitzar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: punish ^(en)
• Castellà: penar ^(es)
• Francès: punir ^(fr), peiner ^(fr)
• Italià: penare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·nar (2)
• Anagrames: aprèn, aprén, arpen, paren, rapen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Caló català

• Pronúncia: /pəˈna/
• Etimologia: Del romaní phenel.

Verb

penar ‎(pənəlá)

1. dir

   «Si em pucaveles a la pestanyí sinaràs com els busnós. Nastis, nai penelis, manses sinyela caló.» (Sabor de Gràcia, «Gitanos catalans», 2015)

   Si em delates a la policia seràs com els paios. Calla, no parlis [no diguis], servidor és gitano.

Variants

• panar, penelar

Conjugació

	man	tuquis	ell/ella	nosaltros	vosaltros	ellos/elles
present d’ind.	penelo (pənélu)	peneles (pənéləs)	penela (pənélə)	penelem (pənəlèm)	peneleu (pənəlèu)	penelen (pənélən)
futur	penaré (pənəré)	penaràs (pənərás)	penarà (pənərá)	penarem (pənərèm)	penareu (pənərèu)	penaran (pənərán)
present de subj.	peneli (pənéli)	penelis (pənélis)	peneli (pənéli)
imperatiu		pen

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33

Caló espanyol

• Etimologia: Del romaní phenel.

Verb

penar ‎(penár)

1. dir

Sinònims

• puchar, puchelar