patente

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈten.tə/, occidental /paˈten.te/

Verb

patente

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de patentar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb patentar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb patentar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb patentar.

Variants

• [1] patento, patenti, patent
• [2,3,4] patenti

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ten·te (3)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /paˈtɛn.te/

Adjectiu

patente inv. ‎(plural patenti)

1. patent, evident

Nom

patente f. ‎(plural patenti)

1. llicència, permís
2. permís de conduir

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·tèn·te (3)