patent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pəˈten/
	balear /pəˈtent/, /pəˈten/
Occidental:	nord-occidental /paˈten/
	valencià /paˈtent/, /paˈten/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí patentem, de pateō ‎(«ser obert, accessible»), segle XIV.

Adjectiu

patent inv. ‎(plural patents)

1. evident

Derivats

• patentitzar
• patentment

Traduccions

Evident

• Anglès: patent ^(en), evident ^(en)
• Castellà: patente ^(es), evidente ^(es)
• Francès: patent ^(fr), évident ^(fr)
• Italià: patente ^(it), evidente ^(it)

Nom

patent f. ‎(plural patents)

1. Títol lliurat per l’autoritat concedint un dret o privilegi.
2. Llicència administrativa per a exercir una activitat.
3. Dret d’explotació exclusiva d’un invent.

Derivats

• patenta
• patentar

Traduccions

Llicència d’una activitat

• Anglès: license ^(en)
• Castellà: patente ^(es) f.
• Francès: brevet ^(fr) m.
• Italià: licenza ^(it) f.

Dret d’un invent

• Anglès: patent ^(en)
• Castellà: patente ^(es) f.
• Francès: brevet ^(fr) m.
• Italià: brevetto ^(it) m.

Verb

patent

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de patentar.

Variants

• patento, patente, patenti

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·tent (2)
• Anagrama: petant

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Anglès

• Pronúncia: /ˈpeɪtənt/ àudio (RU) ^ⓘ

Adjectiu

patent ‎(comparatiu more patent, superlatiu most patent)

1. (formal) patent

Vegeu també

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)