pendo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɛn.doː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)pend- ‎(«estirar»).

Verb

pendō ‎(1a present^?), pendis ‎(2a present), pendere ‎(infinitiu), pependī ‎(perfet), pensum ‎(supí)

1. penjar, jo penjo
2. pesar, jo peso (deixar penjat en els plats d'una balança)

   Ex.:Verba non penduntur , (traducció:«Les paraules no pesen.»)

3. sospesar, jo sospeso , jutjar, valorar

   Ex.: Aliquid pendere levi conjectura , (traducció:«Jutjar alguna cosa basat en lleus conjectures.»)

4. pagar, jo pago

   Ex.:Pendere pecuniae usuram , (traducció:«Pagar els interessos dels diners.»)

Derivats

appendō compendō dēpendō dispendō

expendō pensō perpendō rependō