penso

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈpɛn.su/, occidental /ˈpen.so/

Verb

penso

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pensar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pensar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pensar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pen·so (2)
• Anagrames: opens, penos, penós, peons, ponés, posen, sopen

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpen.so/
• Etimologia: De l'arrel √pens i la desinència -o.

Nom

penso ‎(acusatiu penson, plural pensoj, plural acusatiu pensojn)

1. pensament

Relacionats

• pensi

Miscel·lània

• Síl·labes: pen·so (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en esperanto
• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre penso

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɛn.soː/
• Etimologia: Forma freqüentativa de pendō.

Verb

pēnsō ‎(1a present^?), pēnsās ‎(2a present), pēnsāre ‎(infinitiu), pēnsavī ‎(perfet), pēnsatum ‎(supí)

1. ponderar, jo pondero
2. pesar, jo peso
3. considerar, jo considero, valorar, jo valoro

Nom

pēnsō

1. datiu singular de pēnsum
2. ablatiu singular de pēnsum