pensi

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: pensí

Català

Oriental: central /ˈpɛn.si/
balear /ˈpən.si/, /ˈpɛn.si/
Occidental: /ˈpen.si/

Verb

pensi

  1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pensar.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pensar.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pensar.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pensar.

Miscel·lània

Remove ads

Esperanto

  • Pronúncia(i): /ˈpen.si/
  • Etimologia: De l'arrel √pens i la desinència -i.

Verb

pensi (present pensas, passat pensis, futur pensos, condicional pensus, volitiu pensu)

  1. pensar
    «Antaŭ ĉio pensu pri vi mem kaj pri via familio; ĉio alia vin ne devas interesi!» (Hans Christian Andersen (trad. Ludwik Lejzer Zamenhof), «Fabeloj de Andersen» (tom IV, cap. 3))
    Abans de res pensa en tu mateix i en la teva família: res d'altre ha d'interessar-te!

Derivats

  • antaŭpensi, ekpensi, elpensi, pripensi

Relacionats

Conjugació

Més informació present, passat ...

Miscel·lània

  • Síl·labes: pen·si (2)

Vegeu també

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre pensi
Remove ads

Llatí

  • Pronúncia(i): /ˈpɛn.siː/

Nom

pēnsī

  1. genitiu singular de pēnsum

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads