pinar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/piˈna/
Occidental:	nord-occidental /piˈna/, valencià /piˈnaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: pinà
• Etimologia: De pi i el sufix -ar, segle XIV.

Nom

pinar m. ‎(plural pinars)

1. Pineda, lloc plantat de pins, bosc de pins).

Traduccions

Traduccions

• Castellà: pinar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·nar (2)
• Anagrames: arpin, parin, piran, rapin

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /piˈnaɾ/

Americà: alt /p(i)ˈnaɾ/, baix /piˈnaɾ/

• Rimes: -aɾ

Nom

pinar m. ‎(plural pinares)

1. pinar

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·nar (2)