pinta

Potser volíeu: pintà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpin.tə/^ⓘ, occidental /ˈpin.ta/
• Rimes: -inta
• Etimologia:

[1] (estri) Del català antic pinte, del llatí vulgar *penctine, del clàssic pectine, ablatiu de pecten ‎(«pinta per als cabells, rasclet»).

[2] (pintat) Del català antic pint ‎(«pintat»), del llatí vulgar *pinctus, del clàssic pictus, participi de pingō ‎(«pintar»).

[3] (mesura) Del francès pinte.

Nom

pinta f. ‎(plural pintes)

1. Estri per a posar en ordre els cabells, consistent en una làmina de material dur que té una filera de palets.
2. (peixos) esparrall
3. (peixos) gat
4. (peixos) raor

Variants

• pinte

Traduccions

Estri per a posar en ordre els cabells

• Afrikaans: kam ^(af)
• Albanès: krehër ^(sq) m.
• Alemany: Kamm ^(de) m.
• Anglès: comb ^(en)
• Àrab: مُشْط‎ ^(ar) m.
• Armeni: սանր ^(hy) ‎(sanr)
• Basc: orrazi ^(eu)
• Bretó: krib ^(br) f.
• Búlgar: гре́бен ^(bg) m. ‎(greben)
• Castellà: peine ^(es)
• Coreà: 빗 ^(ko) ‎(bit)
• Danès: kam ^(da) c.
• Eslovac: hrebeň ^(sk) m.
• Eslovè: glavnik ^(sl) m.
• Esperanto: kombilo ^(eo)
• Estonià: kamm ^(et)
• Feroès: kambur ^(fo) m.
• Finès: kampa ^(fi)
• Francès: peigne ^(fr)
• Friülà: pietin ^(fur) m.
• Gallec: peite ^(gl) m., pente ^(gl) m.
• Gal·lès: crib ^(cy)
• Georgià: სავარცხელი ^(ka) ‎(savàrtskheli)
• Grec: χτένα ^(el) f. ‎(khtena)
• Grec antic: κτείς ^(grc) m. ‎(kteís)
• Hebreu: מַסרֵק ^(he) m.
• Hindi: कंघी ^(hi) f.
• Hongarès: fésű ^(hu)
• Ídix: קאַם‎ ^(yi) m.
• Indonesi: sisir ^(id)
• Irlandès: cíor ^(ga) f.
• Italià: pettine ^(it)
• Japonès: 櫛 ^(ja)
• Kazakh: тарақ ^(kk) ‎(taraq/tarakh)
• Kirguís: тарак ^(ky) ‎(tarak)
• Kurd: şane ^(ku)
• Letó: ķemme ^(lv) f.
• Lituà: šukos ^(lt) f. pl.
• Llatí: pecten ^(la) m.
• Macedoni: чешел ^(mk) m.
• Neerlandès: kam ^(nl) m.
• Polonès: grzebień ^(pl) m.
• Portuguès: pente ^(pt) m.
• Retoromànic: petgen ^(rm) m., pettan ^(rm) m.
• Romanès: pieptene ^(ro) m.
• Rus: расчёска ^(ru) f. ‎(rastxoska), гре́бень ^(ru) m. ‎(greben)
• Sard: petene ^(sc), petini ^(sc) m.
• Serbocroat: чешаљ ^(sh), češalj ^(sh) m.
• Suahili: kitana ^(sw)
• Suec: kam ^(sv) c.
• Tagal: suklay ^(tl)
• Tai: หวี ^(th)
• Tàtar: тарак ^(tt)
• Turc: tarak ^(tr)
• Txec: hřeben ^(cs) m.
• Ucraïnès: гре́бінь ^(uk) m. ‎(hrebin)
• Urdú: کنگھی‎ ^(ur) f.
• Uzbek: taroq ^(uz)
• Való: pingne ^(wa) m.
• Vènet: petene ^(vec), peten ^(vec) m.
• Vietnamita: lược ^(vi)
• Volapük: köb ^(vo)
• Xinès: 梳子 ^(zh) ‎(shūzǐ)

Nom

pinta f. ‎(plural pintes)

1. Clapa de diferent color en el pelatge d'alguns animals.

Nom

pinta m. f. ‎(plural pintes)

1. (col·loquial) Persona que fa malifetes.

Nom

pinta f. ‎(plural pintes)

1. Antiga mesura de capacitat emprada als països anglosaxons.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: pint ^(en)
• Castellà: pinta ^(es) f.

Verb

pinta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pintar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pintar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pin·ta (2)
• Anagrames: paint, patín, tapin

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català

Anglès

• Pronúncia: /ˈpaɪnt.ə/

Nom

pinta ‎(plural pintas)

1. (medicina) pinta

Vegeu també

• pinta. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 setembre 2014].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpin.ta/, meridional \ˈpiŋ.ta\

Americà: alt /ˈpin.t(a)/, baix \ˈpiŋ.ta\, austral /ˈpin.ta/

• Rimes: -inta
• Etimologia: Del francès pinte.

Nom

pinta f. ‎(plural pintas)

1. pinta (mesura de capacitat)

Verb

pinta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb pintar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb pintar

Variants

• [2]: (voseo) pintá

Miscel·lània

• Síl·labes: pin·ta (2)
• Anagrames: panti, patín, pitan, tapín

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pinta