pique

Potser volíeu: piqué, Piqué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /ˈpi.ke/
• Rimes: -ike

Verb

pique

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de picar.

   Forma valenciana: [jo] pico, pique, pic o piqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb picar.

   [Que jo] piqui o pique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb picar.

   [Que ell/ella/vostè] piqui o pique.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb picar.

   Piqui o pique [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·que (2)
• Anagrames: equip, pequi, pequí

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpi.ke/

Americà: alt /ˈpi.k(e)/, baix /ˈpi.ke/

• Rimes: -ike

Nom

pique m. ‎(plural piques)

1. ressentiment
2. (golf) pic
3. (pilota basca) xic-xac

Compostos i expressions

• a pique, a pic (una embarcació)
• a pique, en orris (figuradament)

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·que (2)

Francès

• Pronúncia: /ˈpik/ àudio (FR) ^ⓘ
• Homòfon: pic
• Etimologia: Del neerlandès pike.

Nom

pique f. ‎(plural piques)

1. pica (llança)

Nom

pique m. ‎(plural piques)

1. pica (carta)

Relacionats

Colls de la baralla francesa en francès
	cœur	carreau	pique	trèfle