poco

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpo.ko/

Americà: alt /ˈpo.k(o)/, baix /ˈpo.ko/

• Rimes: -oko
• Etimologia: Del llatí paucus.

Adjectiu

poco m. ‎(femení poca, plural masculí pocos, plural femení pocas)

1. poc

Adverbi

poco

1. poc

Miscel·lània

• Síl·labes: po·co (2)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈpɔː.ko/
• Etimologia: Del llatí paucus.

Adjectiu

poco m. ‎(femení poca, plural masculí pochi, plural femení poche)

1. poc, mica

   «Ma queste citazioni per i ciechi sono superflue , e per chi è un poco illuminato non bisognano.» (Lorenzo Ricci, Riflessioni di un Portoghese, 1758)

   Però aquestes citacions són supèrflues per als cecs i, per aquells que són una mica il·lustrats, innecessàries.

Adverbi

poco

1. poc, gaire

   «A me però importa assai poco di venire giudicato da voi o da un tribunale umano; anzi io non giudico neppure me stesso, perché anche se non sono consapevole di alcuna colpa, non per questo sono giustificato. Il mio giudice è il Signore!» (Pau de Tars, Primera epístola als corintis 4, 1-4)

   Quant a mi, m'importa ben poc que em judiqueu vosaltres o un tribunal humà. Ni tan sols jo no em judico. La meva consciència no m'acusa de res, però això no vol pas dir que jo sigui irreprensible. El qui m'ha de jutjar és el Senyor.

Compostos i expressions

• a dir poco
• a poco a poco
• da poco
• di lì a poco
• di poco
• fra poco
• per poco
• poc'anzi
• pochetto
• pochezza
• poco di buono
• poco fa
• poco raccomandabile
• un poco, un po'
• tra poco

Miscel·lània

• Síl·labes: pò·co (2)