prefix

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): oriental /pɾəˈfiks/, occidental /pɾeˈfiks/
  • Rimes: -iks
  • Etimologia: Del llatí praefixus, segle XIX.

Nom

prefix m. (plural prefixos)

  1. (gramàtica) Afix quan s'afegeix al davant del mot.
  2. Conjunt de signes, inclosos els números, que forma la primera part d'un grup més gran.

Traduccions

Verb

prefix

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de prefixar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: pre·fix (2)
  • Heterograma de 6 lletres (efiprx)

Vegeu també

Remove ads

Anglès

  • Pronúncia: /ˈpɹiːfɪks/
  • Etimologia: Del llatí praefixus.

Nom

prefix (plural prefixes)

  1. prefix

Hiperònims

Relacionats

  • suffix

Verb

prefix (3a persona singular present prefixes, gerundi prefixing, passat i participi prefixed)

  1. prefixar

Miscel·lània

  • Síl·labes: pre·fix (2)
  • Heterograma de 6 lletres (efiprx)

Vegeu també

  • Article corresponent a la Viquipèdia en anglès
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Cambridge English Dictionary© sobre prefix
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads