prefixar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /pɾə.fikˈsa/
Occidental: nord-occidental /pɾe.fikˈsa/
valencià /pɾe.fikˈsaɾ/, /pɾe.fikˈsa/

Verb

prefixar trans.

  1. (gramàtica) Emprar un prefix.
    «Hi ha encara un tercer procediment d'escriptura dels mots compostos consistent a intercalar un guionet entre llurs elements... sia per prefixar certs mots com pseudo, vice, sots» (Pompeu Fabra, Diccionari ortogràfic, 1923, p.42)
  2. Fixar prèviament.
    «El soci que per qualsevol causa retardi el lliurament total del seu capital, un cop hagi transcorregut el termini prefixat en el contracte de la societat... ha d'abonar a la massa comuna l'interès legal» (Antoni Font Ribas, Berta Bombi i altres, Normativa sobre l'empresa i el mercat, 2013, p.170)

Conjugació

Paradigmes de flexió: prefixo, prefixa, prefixem

Hiperònims

Relacionats

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: pre·fi·xar (3)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads