pregunta

Potser volíeu: preguntà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɾəˈɣun.tə/^ⓘ, occidental /pɾeˈɣun.ta/
• Rimes: -unta
• Etimologia: De preguntar, segle XVII.

Nom

pregunta f. ‎(plural preguntes)

1. Fet de demanar a algú sobre una qüestió, una dada, una informació.
2. Enunciat d’una interrogació que requereix una resposta específica.

Traduccions

Acció de demanar informació

• Afrikaans: vraag ^(af)
• Albanès: pyetje ^(sq) f.
• Alemany: Frage ^(de) f.
• Anglès: question ^(en)
• Àrab: سُؤَال‎ ^(ar) m.
• Armeni: հարց ^(hy) ‎(hartx)
• Basc: galdera ^(eu)
• Búlgar: въпро́с ^(bg) m. ‎(vaprós)
• Castellà: pregunta ^(es)
• Coreà: 질문 ^(ko) ‎(jilmun)
• Danès: spørgsmål ^(da) n.
• Eslovac: otázka ^(sk) f.
• Eslovè: vprašanje ^(sl) n.
• Esperanto: demando ^(eo)
• Estonià: küsimus ^(et)
• Feroès: spurningur ^(fo) m.
• Finès: kysymys ^(fi)
• Francès: question ^(fr)
• Friülà: domande ^(fur) f.
• Gallec: pregunta ^(gl) f.
• Gal·lès: cwestiwn ^(cy) m.
• Georgià: კითხვა ^(ka) ‎(kitkhva)
• Grec: ερώτηση ^(el) f. ‎(erótissi)
• Grec antic: ἐρώτημα ^(grc) n. ‎(erṓtēma)
• Groenlandès: apeqqut ^(kl)
• Hebreu: שְׁאֵלָה‎ ^(he) f.
• Hindi: सवाल ^(hi) m.
• Ídix: פֿראַגע‎ ^(yi) f.
• Ido: questiono ^(io)
• Indonesi: soal ^(id)
• Irlandès: ceist ^(ga) f.
• Islandès: spurning ^(is) f.
• Italià: domanda ^(it) f.
• Japonès: 質問 ^(ja)
• Kazakh: сұрақ ^(kk) ‎(suraq/surakh)
• Letó: jautajums ^(lv) m.
• Lituà: klausimas ^(lt) m.
• Llatí: rogatio ^(la) f.
• Luxemburguès: Fro ^(lb) f.
• Macedoni: прашање ^(mk) n.
• Maltès: kwistjoni ^(mt) f.
• Maori: patai ^(mi)
• Mongol: асуудал ^(mn)
• Neerlandès: vraag ^(nl) f.
• Noruec: spørsmål ^(no) n.
• Occità: question ^(oc) f.
• Polonès: pytanie ^(pl) n.
• Portuguès: pregunta ^(pt) f.
• Retoromànic: dumonda ^(rm) f.
• Romanès: întrebare ^(ro) f.
• Rus: вопро́с ^(ru) m. ‎(voprós)
• Sànscrit: प्रश्न ^(sa)
• Serbocroat: питање ^(sh), pitanje ^(sh) n.
• Sicilià: dumanna ^(scn) f.
• Suahili: swali ^(sw)
• Suec: fråga ^(sv) c.
• Tadjik: пурсиш ^(tg)
• Tagal: tanong ^(tl)
• Tai: คำถาม ^(th)
• Tàtar: сорау ^(tt)
• Turc: soru ^(tr)
• Txec: otázka ^(cs) f.
• Urdú: سوال‎ ^(ur) m.
• Uzbek: so'roq ^(uz)
• Vènet: dimanda ^(vec) f.
• Vietnamita: câu hỏi ^(vi)
• Volapük: säk ^(vo)
• Xinès: 問題 ^(zh) ‎(问题, wèntí)

Enunciat d’una interrogació

• Anglès: question ^(en)
• Castellà: pregunta ^(es)
• Francès: question ^(fr)

Verb

pregunta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de preguntar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb preguntar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·gun·ta (3)
• Heterograma de 8 lletres (aegnprtu)
• Anagrama: aprengut

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \pɾeˈɣun.ta\, meridional \pɾeˈɣuŋ.ta\

Americà: alt /pɾeˈɡun.t(a)/, baix \pɾeˈɣuŋ.ta\, austral \pɾeˈɣun.ta\

• Rimes: -unta
• Etimologia: Deverbal de preguntar.

Nom

pregunta f. ‎(plural preguntas)

1. pregunta

Verb

pregunta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb preguntar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb preguntar

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·gun·ta (3)
• Heterograma de 8 lletres (aegnprtu)

Vegeu també

• pregunta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pregunta