prehendo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /prɛˈhɛn.doː/
• Etimologia: Del prefix prae- i *hendō ‎(«capturar»), de l'arrel protoindoeuropea *gʰed-.

Verb

prehendō ‎(1a present^?), prehendis ‎(2a present), prehendere ‎(infinitiu), prehendī ‎(perfet), prehensum ‎(supí)

1. agafar, jo agafo, enxampar, jo enxampo

   In furto ubi sis prehensus.

   Cada vegada que t'han enxampat robant.

2. agafar per banda

   Prendit dexteram, seducit, rogat quid veniam Cariam.

   Em va agafar la mà dreta, em va portar a banda i em va preguntar per què havia vingut a Caria.

3. prendre, arrelar, créixer

   Cum prehenderint semina.

   Quan les llavors prenguin.

Variants

• prendō

Derivats

apprehendō comprehendō dēprehendō prehensiō / prensiō

prehensō / prensō prehensus / prensus reprehendō