princeps

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpriːŋ.kɛps/
Etimologia: De primus ‎(«primier») i capio ‎(«prendre»), en el sentit de «ésser el primer en prendre la iniciativa».

prīnceps m. f. n. ‎(genitiu prīncipis)

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Més informació Cas, Singular ...

prīnceps m. ‎(genitiu prīncipis)

líder, cabdill, sobirà
Princeps Argonautarum
El líder dels argonautes.
príncep
cap, director
Consortionis Populorum Princeps
El cap de la república
avantguarda, soldat (els soldats de la primera línia o de vegades els de la segona línia, situats entre els hastati i els triaris)
Octavum principem duxit.
Ell comanda el vuitè maniple de soldats.
instigador, autor
Princeps atque architectus sceleris.
L'instigador i l'artificier del crim.

Més informació Cas, Singular ...

Llatí