proper

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈpe/ⓘ
	balear /pɾoˈpe/, /pɾuˈpe/
Occidental:	nord-occidental /pɾoˈpe/, valencià /pɾoˈpeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De prop i el sufix -er, adjectivació de l’adverbi calcada del castellà cercano de cerca, segle XIX.

Adjectiu

proper m. ‎(femení propera, plural masculí propers, plural femení properes)

1. Sinònim de pròxim.

   La casa propera a l’església és la nostra.

   És un familiar proper.

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·per (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈpɹɒ.pə/ àudio (EUA) ^ⓘ
• Etimologia: Del francès antic proprer, del llatí proprius.

Adjectiu

proper ‎(comparatiu more proper, superlatiu most proper)

1. apropiat
2. correcte, decorós

Sinònims

• [1]: suitable
• [2]: decorous, well-mannered

Antònims

• improper, inappropriate

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·per (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Cambridge English Dictionary© sobre proper
• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)