prudent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈðen/
	balear /pɾuˈðent/, /pɾuˈðen/
Occidental:	nord-occidental /pɾuˈðen/
	valencià /pɾuˈðent/, /pɾuˈðen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí prudens, segle XV.

Adjectiu

prudent inv. ‎(plural prudents)

1. Persona que evita els riscs.
2. Persona assenyada que evita ofendre quan parla o enemistar-se amb els altres.

Sinònims

• assenyat, sensat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: prudent ^(en)
• Castellà: prudente ^(es)
• Francès: prudent ^(fr)
• Italià: prudente ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pru·dent (2)
• Heterograma de 7 lletres (denprtu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈpɹuːdənt/ àudio (EUA) ^ⓘ

Adjectiu

prudent ‎(comparatiu more prudent, superlatiu most prudent)

1. prudent